Lleide, Lleide...

Oh, collons... Ni tan sols he tingut temps de preparar-me el que volia dir. Calia dir alguna cosa? Bona pregunta.
Bé, TRASLLAT, aquesta és la paraula resum... Entro avui al blog, i m'adono que algú ha marcat com a interessant i divertida la darrera entrada. Aniria begut, o fumat... Bé, tan se val. És quasi tanta participació com el total del blog... Gerard? No hi ha la teva oculta mà al darrere d'aquestes pestanyetes? Una abraçada des d'aquí...
I total que sí, que del meu estimat però violat Maresme Tropical només m'he endut a Lleida la meva experiència en hostaleria. Diuen que per això em van contractar. Bé, menys és res. Avui fa quasi dues setmanes. Espero tenir temps per dir-ne alguna cosa del que passa aquí. Sempre que algú necessita adaptar-se a quelcom, hi ha una cosa que contar, encara que sigui trivial per a la majoria. Per part meva, només aventuro que "per la finestra" de l'apartamentot veig vides passejar amunt i avall, vides desconegudes,anònimes,exòtiques... això m'agrada. A la caseta del Maresme hi havia un terrat rere l'escriptori i no podia veure la gent passar amunt i avall. Hi he guanyat un amica, almenys. M'agrada sentir-me com un franctirador ocult que imagina paranoïes sobre la vida de transeünts i que pensa ja en quan gastarà de corrent i aigua aquest mes i en si ha de comprar o no amanida russa congelada. En fi, espero que la setmana que ve pugui fer una entrada amb cara i ulls, una que no sigui a corre-cuita i d'adptació... Ni tan sols he trobat temps per l'únic passatemps que de debò m'interessa. Amb prou feines he escrit res de res.