Ja fa setmanes que l'ímpetu l'enfoco i l'endoso a altres coses que al blog aquest. Gràcies a déu (si de debó existís), que no tinc que excusar-me davant un fill de puta de director o el que sigui de la meva sequera com sí caldria ho fes un columnista professional o qualsevol diable que cobrés per contar burrades aquí o allà on sigui. Estúpida vida la dels que vénen la seva ànima, el que a dins hi habita, allò que pensen, a un tercer que ho converteix ben ràpidament en mercancia. Així que bé, només puc dir que ara per ara no em resulta grat seguir intentant-ho. Si no hi ha res a dir o a escriure o el que es podria dir d'allò que t'envolta t'importa tres merdes o simplement dediques el teu temps a qualsevol altra cosa, és molt millor deixar-ho com està, no forçar la màquina fins que rebenti i la catàstrofe s'esdevingui. Així són les coses. Per què fer una cosa amb mala lluna si en un altre moment potser desitjaras fer-ho a totes hores? No es tracta de llançar els daus i temptar contínuament la sort. Quan els llencis, visualitza el doble sis, estigues segur que sortirà, estigues convençut que no ho estàs intentant, sinó que ho estàs FENT.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada