perspectives de futur

Un home, o dona, o comunitat qualsevol privada d'esperança o de somnis, per minsos o senzills que aquests siguin, és la pitjor maledicció. És una condemna a mort en vida. Les persones treballen o s'esforcen molt millor mirant sempre en direcció al futur, buscant alguna mena de “resultat” final al que sigui que estiguin dedicats. En certa manera, sempre volem ser premiats. Hi podeu posar-hi el que us roti, a la incògnita del què desitjar. Li podeu dir riquesa, fama, control, poder, creixement personal, un cotxàs X, pagar la hipoteca del mes que ve o comprar el televisor o l'equip de música que t'hi cagues, adquirir quelcom per a nosaltres o tercers, convèncer el/la noi/a que ens agrada d'unir-se al nostre club, aprendre alguna cosa, compartir el que sigui amb els que t'estimes... Digueu-li com us plagui, al que perseguiu.
Llavors, a la pràctica, no importarà massa quin és l'objectiu que perseguim, no? L'únic verdaderament important seria tenir-ne algun, d'objectiu, de somni, d'esperança.
Altrament, aquest món ens empeny a la fixació d'objectius i premis i resultats immediats, a la satisfacció sovint il·lògica i compulsiva mitjançant l'adquisició d'objectes materials, cars o assequibles – això tant és - sobre els quals ens sembla tenir-hi cert poder, ni que sigui com a amos que han PAGAT per aquests. Construir els nostres objectius idealitzant les adquisicions de tercers, creient que el seu “material” els canvia, els fa ser el que són, és l'error. L'objecte no fa a la persona, sinó que la persona s'envolta voluntàriament o no d'allò que creu necessitar.
Bé, tot això pot degenerar fins a corrompre'ns l'esperit, fins al punt de creure'ns involuntàriament que no hi ha cap altre objectiu al món que no sigui l'adquisició de bens, l'acumulació i la fama. Tot i lícit, això ens aboca a un empobriment de valors, engreixant i enriquint únicament el nostre afany per tenir més de forma individual o a limitats cercles en que nosaltres som part fonamental.

Si t'has quedat sense somnis o esperances en el futur, has perdut de retruc les ganes de seguir treballant l'ARA. No trobaràs sentit a res del que facis ARA si no esperes obtenir res DEMÀ. Així, cal que desitgem alguna cosa, que esperem sempre alguna cosa i, l'únic que cal plantejar-se és QUÈ és aquesta cosa i QUÈ significa realment. Aprofundir.
En fi, és complicat i tant avorrit de llegir com d'explicar.