Dia de pluja i et trobes caminant i sense paraigues en direcció a qualsevol lloc. Passes per una de tantes voreres estretes de Canet per aprofitar al màxim els aixoplucs dels balcons, perquè no ets tant imbècil com aparentes i no et vols mullar més del necessari fins que arribis a destí.
El que no entens és perquè desalmats que circulen en direcció contraria a la teva i amb un paraigües - i per tan ocupant tot l'espai vital de la vorera estreta -, no fan res per baixar i cedir-te a tu el lloc preferent a cobert. És més, segueixen recte, s'enganxen a la façana, interposen el paraigües, s'aturen si tu no baixes com si no veiessin res més que una gos miserable i perdut al que esperen propinar una sobirana puntada de peu. Vaja, t'obliguen a baixar A TU, a privar-te A TU - que recordem no tens paraigües - de l'aixopluc dels balcons i a mullar-te A TU i, de propina, amb sort, just passa un cotxe i et deixa xop com una rata de claveguera i quan surts corrents al seu darrere per ensenyar-li el dit i estavellar-li al vidre el mòbil per venjar-te, rellisques, i et trenques la crisma.
Es podria pensar que hi ha gent amb la ètica i la moral d'una serp de cascavell, a diferència que aquests animalons, pobres, s'amaguen quan plou. Som pitjors, els éssers que caminem a dues potes. Ningú mira per la comoditat o el benestar de l'altre quan ja està prou bé i té de tot. Som dimonis que van fer fora de l'infern perquè ni Satanàs volia veure'ls en pintura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada