A la llarga tothom et falla...

“No tenia res, i va descobrir que tampoc era molt bonic no tenir res. Era un altre tipus de càrrega insuportable. Si almenys hi haguessin altres camins més agradables. Semblava com si tan sols hi hagués dues eleccions: viure dins la carrera d'atropellaments o ser un marginat enfonsat”.

“El que cal fer, vaig decidir, és no pensar. Però com podies deixar de pensar?”

Bukowski

“No sé si és un pecat, o quelcom del que estar-ne orgullós. Si és avorrible o trist. Però vaig començar a plorar per una cosa que no sóc capaç d'explicar”.

Yukito Kishiro