Ouuch!!

Estimat mossèn, bisbe, cardenal, papa de Romà... El que sigui! Abans de res voldria deixar-li clar que pertanyo al seu club, això és molt important que ho tingui present, doncs els meus pares van decidir batejar-me abans de tenir ús de raó i també em van comprar nou anys després un vestit de grumet per embarcar-me amb garanties en el camí del cel.. No, no m’he confirmat encara, li ho prometo, li ho confirmo jo mateix. Però vull confessar, fa temps que no ho faig. Però és que he seguit el mal camí, he pecat company!, he pecat com un verro, com un animal més. M’he desviat de la rectitud! Tot i que també abans hauria de recordar-li que durant uns mesos vaig portar-me molt bé. Anava a la mateixa escola religiosa del papà... anava a missa tot sol els caps de setmana... em confessava... encenia ciris i no mastegava xiclet a la classe. Abans jo era un bon cristià, sí, fins que nostre senyor em posà a prova de debò. Aleshores començaren els canvis en el meu cos. Pèls per tot arreu, hormones, la veu greu... Sí!, els problemes arribaren després... Ja sap el que vull dir... Detalls? Oh!, no foti home!, quina vergonya dir-li ara aquí, amb tants ulls al damunt... Segur que no ens sentirà ningú? Val, val. Però no digui pas res vostè eh! Bé, suposo que tot va començar quan sentia aquell formigueig... aquell irrefrenable impuls de remenar-me l’entrecuix... Ai sí! Ho confesso, ho confesso molt amargament... Com me’n penedeixo! No sabia ben bé què fer-ne d’allò d’allà sota, però un sentia xerrameca... un xerrava amb els amics... buscava definicions a la enciclopèdia...un trobava revistetes... Aquí començà tot! Cincs contra un! MOLTS, sí, MOLTS i molt gaudits! Ara porto ulleres, la vista m’empitjora, crec que comença a passar-me factura. Després diu? No, no me’n faci parlar, ja sap com acaben aquestes coses, ja se’n pot imaginar el final... Sí, sí, sí, d’acord... Tocaments, ho admeto. Tocaments severs. Tocaments de mosses també (de tan en tan i només a la discoteca eh!). Sí sí, com qui no vol la cosa, així, sense voler, de forma innocent, la discoteca plena, colzes amunt i avall, gent ballant, carn bella per tot arreu, una mà que s’escapa i un disculpa no sentida després... En defensa meva diré que ja vaig pagar amb alguna que d’altra ceba directa a la cara, quan la maniobra era molt evident. No, no n’he sabut mai gaire jo de dissimular, i les noies ja ho tenen això, que se’n adonen i que són molt seves!, molt orgulloses amb els frescos com jo! Què diu? Pensaments impurs? Ah, sí sí. També hi he caigut en això, en vaig tenir tota una col•lecció d’aquests! De fet encara en tinc. M’assalten per les nits. És una malaltia, què li haig de dir que no sàpiga vostè. Un fotimé! I després d’això? Després ja arribaren els contactes directes... Ai, calli, calli... Ho veu? El dimoni és dins meu, em diu que és cosa normal! Però sí, fregaments consentits sí, curiositat, pràctiques inicials, llengües amunt i avall, també!, també!! El que vulgarment se’n diu fotre mà sense remordiments! I és clar, això portà de seguida allà on vaig, a la fornicació... Fornicació amb condó... Ai, sí, sí, sí... ja m’entén... Què!? Què sóc un degenerat!? Però no volia problemes jo; sóc poruc, malalties de transmissió sexual, ganes de gresca, joventut... Sóc progressista jo! Ei, estarà amb mi que qui inventà el sexe sabia perfectament el que es feia, oi? Què!? Com que pecat mortal això del condó!!? Més pecat que la pròpia fornicació? N’està segur? Escolti, es clar que no, no estic pas casat! Que em vol mal? Què no m’ha vist la pinta saníssima que faig encara? Déu me’n lliu... No, res, res. No he dit res. Així què? Em perdona o què? Ei, que va trempat o què!? Que no, que no em desvio del tema, però em sembla què... Com!? Cinc-cents pare-nostres i cent Ave Marias en mitja hora!!? Recitar tot Sant Pau cap per avall? Què!? I sinó donatius quantiosos i generosos!!? Escolti, que sóc jove hòstia! Estic pelat. QUÈ!!? Com que pantalons fora!? I els calçotets també!? Ei, no foti! Aquí dins? Segur que això m’obrirà les portes del cel? Ah, que si és sense condó segur!? Val, val... doncs res, qui digué por? Ei, però amb cura eh!? Eh!!? Eh!!!? OUUCH!!!!