dimarts, 20 d’abril del 2010

prou

Quan ja tenia escrit un paràgraf i escaig, he mirat la pantalla de forma diferent. He llegit el que havia escrit, i m'he dit: per què? Per què et maltractes així? Per què caus al mateix parany que la majoria? Ja prou. No hi tornem. Almenys no ara, fins que se'n sàpiga més. El darrer que vas escriure anava del mateix tema. Dóna un descans, dona't un descans!
I he premut la tecla corresponent. Tot s'ha tornat blanc, tot ha quedat clar.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada