Canet decideix

Algú t’ho havia comentat, però fins que no ho has vist tu mateix al bar on has anat aquest matí a prendre un cafè amb llet i a revisar el correu electrònic no t’ho acabaves de creure.

Però sí, és cert. Després de firmar a un full, has trobat també les còpies del manifest i la direcció electrònica.
Tafaneges, i consideres que aquí cal deixar-ho com a “vist”, perquè també els teus lectors imaginaris tinguin l’oportunitat de tafanejar i decidir si el dret a decidir és això, un dret legítim i no una opció.
Perquè, remuntem-nos al rebombori del passat 13 de Setembre a Arenys de Munt, punt de mira del país que s’ha fet un lloc a portades i editorials de tots els medis coneguts i per conèixer. No fou una participació espectacular (41% si no recordes malament), i cadascú (segons les files a les que se sent integrat) en feu la seva pròpia lectura segons la direcció on interessa que els bufi el vent. Per una banda els sectors que promovien la consulta, la qual fou per a ells (i per a tu) un èxit de llibertat del clar dret a decidir de tot ciutadà tot i acceptar prèviament que no era ni seria vinculant. Per l’altra, els que condemnaven la citada consulta, tot rebatejant-la amb nom masculí i un nou adjectiu que els hi encanta per definir el que no els agrada. Així, amb altres paraules, es pintava a tots aquells que n’estaven a favor com a enarboradors de banderes amb calaveres i tíbies creuades, depredadors de la llibertat, llops independentistes, pirates democràtics, il•legals que es prenen la llibertat a la seva manera per comptes de limitar-se a la poca que els hi ofereix l’oficial. Bé, al que anàvem: que la consulta passà a ser aleshores (per a ells) un referèndum il•legal, un REFERÈNDUM (nou nom masculí) i il•legal (l’adjectiu encantador-de-serps).
I tot això a què porta? A la doble vara de mesura. Per què (com ja deia un dels milers d’usuraris de racócatalà) no es pot estar d’acord en una consulta popular, en el dret a decidir, encara que sigui per dir no? Tots els grups polítics siguin del color que siguin haurien d’estar a favor d’aquesta consulta, encara que la seva opinió sigui contraria a la d’aquells que l’impulsen. On s’és vist un govern que prefereix no saber la opinió dels seus ciutadans en un tema que seria d’importància vital, que constituiria un canvi tan clar que canviaria fronteres? Es pot estar perfectament a favor de facilitar i impulsar consultes encara que sigui per dir no. I aquesta seria (al teu modest entendre) la postura que els hi donaria credibilitat i dignitat.
Tan per votar sí o no. Això tan és. És precisament el dret a donar el teu punt de vista el que teòricament defineix una societat que creiem democràtica. Quina democràcia practiquen els que d’entrada s’oposen al dret a decidir? La democràcia de no voler enfrontar-se amb la opinió que els hi és contraria.