Merda corrupta

Notícies fresques i actuals. Astoradores?, Esperpèntiques? No pas, almenys no per a molts. A la ràdio, a primera hora del matí, es podien escoltar els crits d’una trentena d’indignadíssims ciutadans mentre l’orador t’explicava que la guàrdia civil s’enduia l’alcalde de Santa Coloma. Crits de“lladre!, lladre!, lladre!”, adjectiu aparentment clàssic donades les circumstàncies tot i que un altre ciutadà, també amb veu masculina però igualment anònim deia: “Te van a encerrar i a dar por culo!”, si no era així exactament, el sentit anava per aquesta banda i donava a entendre que, si un no creu gaire en la justícia, almenys pot començar a creure en els presos amb que tanquin segons quins pocavergonyes, doncs ja se n’ocuparan de fer-los-hi entendre que més val ser pobre i honrat que no ric i corrupte.
Després d’això, què sé jo! Crec que eren dos o tres quarts de vuit quan prenia un cafè amb llet i mirava el correu electrònic quan a la televisió de la granja aquella he sentit això altre parlant del mateix tema:“Era qüestió de temps. Tothom sabia que s’acabaria per descobrir corrupció amb tot el que s’ha construït a Santa Coloma”.
I es que al llarg del dia i de la poca atenció que n’he pogut prestar m’he quedat amb la dada que a Santa Coloma hi ha 7000, 7000!!, pisos buits, ni més ni menys, i que ja hi hagué manifestacions de bona part de la ciutadania denunciant l’especulació urbanística que s’ha dut a terme al municipi i que pensàvem era tan sols qüestió del País Valencià i dels alcaldes de dretes. Val, molt bé, aquests són els fets principals a banda de les també esmentades esquitxades a Badalona i Llavaneres, i què més? Doncs que aparentment a aquestes darreres poblacions no se les ha acusat directament – o cal aprofundir-hi per afirmar-ho –per al jutge SuperGarzón, tot i que dóna a entendre que fan també pudor a merda corrompuda a quilòmetres, doncs d’altra banda desconec com ho haurà olorat si no viu per aquí a prop.

Canviant de tema: Si tenim en compte que un alcalde – a hores d’ara -, és un subjecte que representa el poble políticament, que actua amb un poder que EL MATEIX POBLE li atorga i li paga perquè s’hi dediqui plenament, que decideix segons el que creu convenient en cada moment, ens adonarem que el resum ens acosta molt a la definició que el diccionari dóna per a “líder”. Així, l’alcalde, vindria a ser una mena de líder que representa i encapçala la inclinació de la majoria que el vota i de la minoria que no ha pogut – o no ha sabut – col•locar-ne un altre al seu lloc. Per tan, vindria a ser el representant de TOT el poble, que ha d’acceptar els hi agradi o no el joc democràtic que ha portat al subjecte en qüestió a cobrar un morterada de calés per fer allò que teòricament ha de decidir el conjunt de ciutadans. I això és per simplificar doncs el batibull que es muntaria al camp de futbol – no se m’acut lloc més espaiós a banda de la platja – si TOTS els ciutadans reunits volguessin dir-hi la seva. Per això tenim polítics professionals, personatges que ens lliuren de la necessitat de pensar, de trobar un lloc prou espaiós on reunir-nos i de perdre’ns la peli, serie o partit de futbol després de treballar.
Aleshores, si tornem a tenir en compte que l’alcalde o líder no pot ser qualsevol xitxarel•lo doncs ha de representar a TOT el poble i que no ens la podem jugar a que ens foti enlaire la paradeta, entendrem que caldrà un subjecte plural, conciliador, exemplar, sagaç, sacrificat, intel•ligent i tan o més treballador que aquells que li paguen el jornal i arriben cansats a casa – per exemple -. No per res li donem al subjecte la clau de la caixa comuna, la llibreta de redactar normes i el poder d’organitzar tot allò que ens afectarà a tots! Se m’acut ara que també caldria que el subjecte fos incorruptible, però això seria demanar molt a hores d’ara per a alcaldes humans, així que si tard o d’hora els extraterrestres acaben per viure entre nosaltres potser caldria provar sort amb les seves llistes electorals a veure què tal va.

I ara seriosament, si l’alcalde o líder d’una societat o comunitat és un personatge que ha de donar exemple i respectar la pluralitat i actuar en benefici d’aquells que li han atorgat el poder, és deplorable comprovar que l’humà actua únicament en favor d’ell mateix o d’una reduïdíssima minoria. És més, resulta més que deplorable fer creure que treballes en benefici de tothom quan realment treballes en benefici teu i d’uns pocs més.
Si em posés filosòfic i de perdonavides diria també que és això precisament el que ens mereixem, doncs més deplorable és que estiguem d’acord amb un món en el que donem suport a un sistema econòmic – capitalisme – que només valora els subjectes pels diners que tenen i per tan del poder del que disposen al tenir-ne molts. Sí que diuen que hi ha una oportunitat per tot aquell que s’ho treballa i confia en escalar posicions a la piràmide social, però resulta intrigant i igualment deplorable comprovar que qui més té acaba essent qui més vol, que més es corromp i aquell que pensa menys en els que no tenen res. I si després ens fixem també en que els trepitjats volen deixar de ser-ho únicament per ser trepitjadors d’uns altres, aleshores descobrirem una condició humana més deplorable, que es diu cobdícia o afany de poder, i encara hi descobrirem de passada la raó del per què tothom aplaudeix el creixement i no el decreixement i a la vegada l’ostentació i no la contenció. Tenim el que ens mereixem.

L’or del segle XXI a casa nostra s’ha convertit lentament en la tifarada del dia a dia. Mentre encara ara la gent no pot accedir a pisos o està amb l’aigua al coll per una sèrie de metres quadrats que paguen com si es tractés de pous de petroli, es comencen a descobrir les irregularitats de l’època daurada del creixement, l’època en que es culpava als que criticaven al sistema d’antisistemes. I jo penso, si aquest és el sistema que proposaven i el que tinc que acceptar, i tan que ho sóc d’antisistema. Si no ho fos em sentiria menys digne.
I per cert, les mateixes irregularitats que aquells sectors no escoltats i menyspreats apuntaven com al despertador d’algun monstre que no coneixíem i que ja sabem com és – ja sabeu, la bèstia crisi -, han estat invocades per aquells que paguem perquè pensin per nosaltres. La merda corrupta que tenen al cervell i que han plantat és també la merda que ara, ara es comença a descobrir quan s’aixeca l’estora sota la que l’amagaven els encarregats de netejar-nos el piset. I si tot això m’ha de fer confiar en la política i en la democràcia més m’estimo fer-me anarquista per exemple.
(editat el 27/11/2009; vídeo esborrat del "iotube" perquè "viola", "vulnera les normes d'ús"; ho sento).