Fa molt temps d'això, feia poc que havia anat al darrer concert de Brams a Berga amb la colla (si, encara que no us ho creieu jo era entre aquest merder al camp de futbol vibrant com tants altres) Feia aleshores una altra vida i em semblava tenir-la encara tota per davant.
I suposo (dic suposo perquè res em sap més greu que haver-te conegut per aquella notícia) que, el mateix pensaries tu, Josep Maria Isanta.
I suposo que serà el que ara desitjarien aquells que et van privar de la teva tot just uns dies més tard.
Ja no hi ets, no et vaig conèixer; no ets res més que l'eco de la ràbia passada. Només puc assegurar-te que no fou tediós per a mi, només puc assegurar-te que et recordo, que tots et recordem, que no t'oblidem.
relacionat 1
relacionat 2
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada