Guerra sense bales

No sé si és un pecat o quelcom del que estar-ne orgullós, si és avorrible o trist... Però vaig començar a plorar per una cosa que no sóc capaç d’explicar.
Yukito Kishiro


Vull ser simplement i d’una puta vegada d’esquerres, o de dretes, o de centre, o progressista, socialista o verd. Vull dedicar tot el temps lliure i tots els meus esforços a Càritas, per exemple, a Greenpeace potser, o a pallassos sense fronteres, on segurament hi encaixo millor. Però tan se val el què, el que vull és deixar d’enarborar banderes per defensar-me d’altres banderes. Vull oblidar-me de la bandera d’una vegada. Perquè si tens una opinió i idees que creus justes, és el teu deure defensar-les i lluitar si els temps així ho requereixen.

Però ara no puc deixar de lluitar. No puc fer res d’allò que també m’agradaria fer. No puc fer-ho perquè encara no sóc lliure. La guerra no va acabar quan el darrer soldat deixà el fusell a l’armeria, quan el darrer tanc va tornar al garatge de la caserna, quan l’última bomba va caure de l’avió. Ho discerneixo en l’opacitat dels ulls savis que ho van viure. Encara ara es palpen les ninetes, recordant les manilles. I és que encara noten el foc de les fuetades a l’esquena, segueixen tenint por d'aquell passat, perquè senten que no és tan diferent del present. No els culpo. No culparé ningú que estigui fart de la guerra.

Però també nosaltres tenim temes a resoldre, també ens necessitem els uns als altres, també lluitem en una altra guerra. Aquesta guerra sense bales no s’acaba mai! N’estic fart de tanta lluita, de tanta guerra. Voldria abandonar, voldria viure de veritat i preocupar-me de tot allò que m’he vist obligat a deixar de banda per veure'm obligat de cuidar del meu racó de trinxera. Voldria començar a construir sense el temor a veure’ls a ells enderrocar-ho segons més tard. Voldria alçar la meva casa, per gaudir de veritat de la vida, dels meus projectes reals, dels que m’he vist obligat a abandonar en favor d’aquesta maleïda ferida sempre sagnant, d'aquest tema eternament pendent. N’estic fart, vull que s’acabi ja. Vull viure d’una vegada!