El manyà altruista

Estimat manyà noctàmbul:

T’escric aquestes modestes línies des d’aquest modest indret perquè no vas deixar el teu nom, ni la teva direcció, ni cap telèfon per tal de posar-nos en contacte. Vull agrair-te personalment l’atenció mostrada per tal de revisar el pany del centre parroquial. No sé com sabies que li calia un cop d’ull expert. Vull pensar que encara ara, avui dia, es repeteix la història d’en Robin Hood, que ocult entre la gent normal, procura lluitar per la llibertat i la justícia sense esperar res a canvi. Tu mateix sabràs que al segle XXI no s’acostumen a trobar professionals del teu gremi que de forma desinteressada i altruista se’n vagin sense esperar cobrar res, si més no per un cafetó. I a més en cap de setmana! De debò, amic, t’admiro. Quedi aquesta admiració clara d’entrada.
Però com et deia abans, no sé res de tu, i tot i que no tinc inconvenient en respectar aquesta inusitada escala de valors altruistes que de ben segur se’t reflecteixen a un rostre que m’agradaria contemplar, voldria puntualitzar-te que per comptes d’oli, vas omplir el pany de silicona i ara està inservible. Sé que llavors era tard i fosc, que amb les presses i la poca llum haurà estat un simple error humà a causa de les presses, cosa que comprenc i comprèn segurament el senyor mossèn. Errar és humà i per molt que et tinguem tots en un pedestal i que s’hagi impulsat ja un recull de firmes per erigir-te una estàtua commemorant el teu altruisme, volia fer-t’ho saber company: enduu-te una llanterna a treballar, canvia d’ulleres, fes-t’ho mirar! El primer és la salut, i de què ens serveix un Robin Hood sense ulls a la cara?

Sí, no t’ho prenguis malament ni li busquis doble sentits amic. Simplement procuro per tu. No vull pensar (com pensen alguns malfiats) que no saps llegir, doncs si no en sabessis no series res més que un vàndal, un absolutista, un feixista que imposa per comptes de consultar... Vaja, algú que, incapaç de pensar per si mateix, necessita un parell de classes ràpides de comprensió lectora que, malauradament, no oferirien al centre on et van educar i donar el certificat i que no t’ha permès comprendre la bona voluntat de la gent que impulsa aquesta consulta legal i democràtica.
Però noi, amic, company (si em permets aquesta gosadia), vull que sàpigues que jo i molts estem del teu costat. Alguns t’anomenen ja el manyà altruista, i jo sostinc que en saps molt de llegir. No ho poso en dubte, doncs altrament no hauries aconseguit esbrinar per mitjà dels cartells de canetdecideix on es celebrava la taula rodona de partits i no haguessis actuat tan bellament. Ets un orgull per nosaltres! Segueix endavant, segueix ennoblint la nostra causa amb els teus actes, segueix company, segueix, segueix, segueix...

PS: En cas de que aquesta modesta carta t'arribi, t’estaré molt agraït m’ajudis a aconseguir el Nº1 de carnet del teu nou club de fans. Per cert, accepta suborns un super-heroi?